-
Conjunt historicoartístic
Ponç III a la mort del seu germà Hug I, castlà de Finestres, fou el primer del llinatge que consta com a senyor de Santa Pau i de Finestres. El conjunt medieval resultà de la formació d’un nucli urbà a l’entorn del castell al primer quart del s.XIV. Ponç III volia que la vila, capçalera de la baronia i on tenia el seu castell fos una població d’importància. El 15 de novembre de 1300 va atorgar la carta de població a favor dels veïns de la futura vila. El castell de la baronia, el recinte emmurallat i el conjunt historicoartístic són classificats com a béns culturals immobles d’interès cultural (BCIN), se situen entre els més rellevants del patrimoni català, la qual cosa suposa la inscripció al Registre de Béns Culturals d’Interès Nacional.
Portal de la Vila Nova
Dit també de Sant Antoni, per on s’accedeix a la plaça gòtica anomenada Firal dels Bous. Junt amb el portal de Vila Vella, són les dues antigues portes d’entrada al recinte històric de Santa Pau.
Plaça Major
Plaça porticada d’origen medieval, anomenada Firal dels Bous perquè té el seu origen en un Firal de bestiar. La majoria de les cases, de la plaça, són adossades a l’antiga muralla, hi ha tota mena d’arcs que conformen uns porxos situats en els baixos. (Al Poble Espanyol de Barcelona hi ha reproduïts alguns d’aquests arcs, que es van fer per a la exposició de Barcelona de l’any 1929.) A les llindes de les cases figuren escuts nobiliaris i emblemes artesanals dels antics habitants de la vila. La plaça es va començar a construir al s.XIV i manté els elements del primers temps del gòtic i del gòtic florit i finestrals del renaixement.
Església parroquial de Santa Maria
L’any 1393 el baró Hug III Ademar deixà en el seu testament 10.000 sous per a construir prop del castell una església que fos capaç de convertir-se en parròquia. Anys més tard, un dels seus successors, Galceran I Ademar, aprofitant que els terratrèmols de 1427-28 havien causat danys irreparables al Santuari dels Arcs ( antiga parròquia que fins al s.XV havia estat l’església parroquial de Santa Pau), aconseguí l’autorització del Bisbe de Girona, Andreu Bertran, per traslladar la parròquia a la nova església que s’estava construint a la vila. Així i tot, datar l’exactitud de la seva construcció i posterior consagració ofereix força dificultat i planteja molts problemes als historiadors. Després de tots els estudis es considera, en el seu conjunt, una obra del s.XVI.
Castell de Santa Pau
Edifici de planta quadrada construït en diferents etapes entre els s.XIII –XVIII.L’origen del castell es troba en els Santa Pau, castlans de Finestres i del seu castell eren senyors els Porqueres. Però seria amb Ponç II que aquesta nissaga esdevindria definitivament senyorial i a ell es deu, molt probablement, l’aixecament del seu castell de Santa Pau. El seu fill Hug I es casar amb Beatriu de Porqueres, i amb aquest fet ambdues famílies quedaren unides. El castell original prefeudal, era el de Finestres: el nou i residencial seria el de Santa Pau, que rebria la titulació de baronia.
El rei Pere El Gran, a l’agost de l’any 1285, hi residí quan anava de camí al passos fronterers dels Pirineus, en la guerra contra els creuats francesos de Felip l’Ardit. Bernat Desclot, en la seva Crònica, escrigué: i el rei d’Aragó aquell dia va anar a dinar a un lloc que té per nom Santa Pau; mai se l’havia vist tan alegre, ni tan joiós, ni tan ben allotjat, com ho fou aquell dia.
Torre de l’homenatge
Forma part del conjunt del castell i es troba situada a la banda nord-est del mateix. A la planta baixa hi havia la capella de la baronia consagrada a Sant Antoni i Sant Honorat. També fou seu de l’antiga Notaria de la Vila i Terme de Santa Pau.
Placeta dels Valls
L’antic fossat o vall del castell.
Plaça de Vila Vella
Fou la primera plaça important de la pobla del castell en la primera etapa de la seva formació, quan, entre el 1300 i el 1313 es van edificar els solars de la banda est i nord-est de la residència dels barons.
Portal de Vila Vella
Es troba al lloc que avui dia s’anomena Portal del Mar i des d’on, en dies clars, es poden contemplar unes excel·lents vistes sobre la badia de Roses.
Arquitectura popular
Llindes de portals i finestres de pedra picada distribuïdes per tot el conjunt medieval. La majoria de les inscripcions recorden el seu “me fecit”, algunes inclouen llegendes amb llatí i fins i tot n’hi ha una en grec. En els escrits que apareixen en aquestes llindes es reflecteixen missatges referents a la continuïtat, a la mesura i el seny.
En la seva majoria pertanyen als s.XVII-XVIII, és a dir, a l’època de l’última expansió d’edificació de la vila.
-
Paisatge
El paisatge a Santa Pau es percep amb tots els sentits. Els canvis de colors dels arbres; el soroll de l’aigua, dels animals que hi viuen i també del silenci; l’olor de la humitat del bosc, i el gust dels fruits de la terra.
Mirador de Penya Peguera http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=621088
Salt de Can Batlle. Forma part de la riera de Sant Martí i es troba a pocs metres abans d’on la riera vessa les aigües al riu Ser.
PNZVG – Parc Natural de la Zona volcànica de la Garrotxa. Espai natural protegit per la bellesa del seu paisatge, la singularitat de la seva flora (han estat citades poc més de 900 espècies de plantes superiors), per la diversitat faunística (excel·leix la riquesa en mol·luscs terrestres endèmics i alguns quiròpters forestals) i per la seva singularitat morfològica que es troba en la quantitat de volcans i les empremtes deixades per les seves erupcions.
La Pedra del Diable. Es tracta d’un monument megalític. Es una construcció feta amb un gran bloc de pedra, d’origen basàltic, escassament polit. Per la seva disposició vertical s’anomena Menhir, en el camp de la cultura megalítica.
La Vall dels Arcs. Petita vall oberta a tramuntana amagada entre la serra de l’Aritger, Collsaguàrdia i la serra de Finestres, i on es troben gran quantitat de rouredes centenàries. En aquesta vall s’alça Santa Maria dels Arcs que fou l’església parroquial primigènia de la vall de Santa Pau fins a mitjan del s.XV.
Pont d’Instints. Pont sobre un dels rierols del riu Ser, el que davalla de la Font Xuclara, vell camí que els habitants de la vila feien servir per anar a l’antiga parròquia de Santa Maria dels Arcs. És un pont de pocs metres de llargada, amb un sol arc de mig punt, d’indubtable origen medieval.
El Sallent. Possiblement el seu nom estigui relacionat amb el nombrosos salts d’aigua que hi ha en el riu Ser, que passa als peus del veïnat. El nucli central és la parròquia de Sant Vicenç, que apareix esmentada per primera vegada en un document de Lluís el Tartamut l’any 880.
La fageda d’en Jordà. La fageda d’en Jordà és una fageda excepcional en aquesta altitud. L’ambient que s’hi viu té tonalitats màgiques. -
Ruta dels Joves Artistes
Santa Pau i el seu entorn va acollir, des del 27 de setembre al 4 d’octubre de l’any 1992, una trobada d’artistes joves procedents de Catalunya i Itàlia. D’aquesta experiència artística, plena d’idees i creativitat, han quedat diverses obres distribuïdes per diferents llocs de l’espai urbà pel poble, posant el producte artístic a l’abast d’un públic més ampli i variat. La proposta artística cultural partia de la concepció de treballar al llarg d’una setmana en un poble i deixar les obres realitzades com a part del patrimoni municipal i integrar-les en el paisatge urbà. Els artistes van tenir llibertat total a l’hora de triar els materials, així i tot, aquesta diversitat d’expressivitat feta per artistes del segle XX, s’harmonitzen perfectament amb les ancestrals pedres i el paisatge de Santa Pau. Són petites obres d’art que poden passar desapercebudes per les seves dimensions, però l’art no s’amida en unitats de mesura, l’art desprèn la seva grandesa en la quantitat que siguem capaços de captar-la.
La ruta comença al costat de la placeta dels Valls, en una petita font, recollint l’essència de la vida es troba l’obra de l’Ester Baulida. Fen servir les seves mans com a model, aquesta artista treballa el bronze, manifestant una intensa sensibilitat i una gran càrrega poètica. De les cinc mans que es van fondre tres es poden veure a Santa Pau.
Seguint per la muralla del castell, repenjant-se en ella, hi ha el testimoni que va deixar l’Anna Manel·la, un nen esporuguit davant la immensitat, amb el cap reclinat i les mans darrera l’esquena i recolzades a la paret darrera seu. Una figura de bronze que traspua una gran expressivitat, rica d’humanitat.
Davant seu, entre dues cases, tallant l’espai, penja el “Trapezi” d’en Pep Camps. D’acer inoxidable, expressió de lleugeresa i lluminositat. L’anar i el venir, els equilibris de la vida quotidiana.
En un acollidor racó al baixant dret de la Plaça de Vila Vella, hi ha l’obra de Franco Marrocco. Ferro i sorra són els materials triats per a testimoniar, amb la seva creació, la recerca de profunditat, de coneixement i d’harmonia.
Sortint per la porta de Vila Vella i adossades a la paret de l’esquerra per sobre d’una vella espitllera, es troben unes altres mans de l’Ester Baulida.
Les últimes, després de fer tota la circumval·lació per la muralla del castell, a mà dreta al final del carreró que desemboca a la Plaça Major.
- El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
-
Esglésies, ermites
SANT VICENÇ DEL SALLENT. Església parroquial situada al poble del Sallent. La primera referència que es té d’aquest templa es remunta al s.IX, com una de les nombroses possessions del cenobi banyolí. L’església és un senzill temple romànic del s.XII amb una sola nau amb volta de canó i absis. No es conserva gaire res de l’estructura original, molt alterada per reformes del segle XVIII en que s’afegí a la planta primitiva una sagristia, altars laterals , baptisteri i cor. Hi ha uns relleus d’època romànica a la part alta dels murs laterals de l’entrada de l’església.
Aquest any la seva festa es celebra els dies 10 i 11 d’octubre.
SANTA MARGARIDA DE LA COT. Es troba al bell mig del cràter del volcà que ha pres nom de la santa. Aquesta petita església romànica és d’una estructura ben simple, està formada per una sola nau rectangular amb un absis semicircular a llevant. Destacables són els tres contraforts exteriors que en suporten la pressió. L’any 1984 s’hi van fer unes importants obres de restauració. El temple surt documentat en un document de l’any 1403.
Aquest any el seu aplec es celebra el dia 18 de juliol.
SANT JULIÀ DEL MONT. La capella de Sant Julià del Mont es troba situada al cim de la Serra homònima, a 903 m d’altitud. Formà part de les dependències d’un antic monestir benedictí establert en aquell indret a mitjans del s.IX per tal de colonitzar terres ermes. El temple és d’una sola nau amb un absis semicircular. Al centre de l’absis i al mur de migjorn hi ha l’obertura d’unes finestres de doble esqueixada, que són les dues úniques obertures originals que es conserven. A l’oficina de turisme de Santa Pau es pot veure l’antiga pica baptismal. Es tracta d’una pica senzilla i austera feta amb pedra calcària del país. Per la seva semblança amb altres més ben conservades, podria datar-se cap a la segona meitat del s.XII. Aquest any el seu aplec es celebra el dia 6 d’abril, dilluns de Pasqua.
SANT MARTÍ. L’església de Sant Martí es troba ubicada a la part Sud de la serra de Sant Julià del Mont, ja al s.XIV depenia de la parroquial de Santa Pau. En cap document conegut no se la cita com a parròquia independent, tot i que sempre ha tingut cementiri propi. S’han trobat restes de sepultures en llosa que es poden datar entre els segles X i XI. La construcció és d’una sola nau coberta amb una volta apuntada i capçada per un absis semicircular orientat a llevant amb una finestra espitllera al centre. L’antic campanar d’espadanya fou transformat posteriorment en torre amb teulat de dos vessants.
Aquest any el seu aplec es celebra el dia 15 de novembre.
SANT ABDON I SANT SENÉN. Al munt del Puigsacreu, en una situació estratègica, es troba la senzilla capella dedicada als Sant Abdon i Senén. Els documents indican que va se fundada el 13 de juliol de 1417.
Aquest any el seu aplec es celebra el dia 25 de juliol.
SANT MIQUEL DE LA COT. Aquesta església apareix mencionada en un document de l’any 1009, quan l’arxiprest Witard en féu donació al monestir de Sant Pere de Besalú. Era un petit edifici romànic d’una nau rectangular capçada per un absis semicircular. La porta era coberta amb un arc adovellat i tenia un campanar d’espadanya. L’edifici antic fou enderrocat al s.XVIII i en el seu lloc s’hi construir l’edifici actual seguin l’estil greco-romà. A rel d’una restauració de l’església on es netejà la façana, es posaren al descobert les restes romàniques que avui es poden contemplar. A l’interior, però, es conserva una pica baptismal romànica d’immersió, molt austera. Aquest any la seva festa es celebra el dia 4 d’octubre.
SANTA MARIA DELS ARCS. Aquesta església fou parròquia de Santa Pau fins al s.XV. El temple és d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i planta de creu llatina. Destaca el gran absis central semicircular de la capçalera. De l’edifici antic bastit probablement al s.IX poca cosa en queda. L’actual és de final del s.XII, de l’època de plenitud del romànic. Després dels terratrèmols de 1427/28 sembla que s’allargà la planta per la banda de ponent. La façana actual degué acabar-se el 1755, i també són d’aquesta època la graonada d’accés al temple, el cambril i els altars laterals.
Aquest any el seu aplec es celebra els dies 29 i 30 d’agost.
SANTA LLÚCIA DE TRENTERES. L’ermita de Santa Llúcia ja existia al x.XV, i després dels terratrèmols fou reconstruïda, tot i que el titular era Sant Simplici fins a principis del s.XVIII.
L’any 1879 fou reedificada gràcies a l’almoina dels devots.
Aquest any el seu aplec es celebra el dia 13 de desembre
